Petita història de la Festa del Flabiol

La Festa del Flabiol va començar l'any 1985, quan en Rafel Mitjans i la Teie Soler de Mataró, van entendre que s'havia de fer alguna cosa per reprendre la connexió amb els últims representants vius i alguns encara en actiu de la tradició oral del flabiol. Van presentar el seu projecte a l'Ajuntament de la Vila d'Arbúcies i aquest els va recolzar de forma incondicional i absoluta: "Nosaltres vam anar a Arbúcies a completar un treball començat a Mataró, amb en Quirze Perich, i el que l'Ajuntament de CUPA ens va proporcionar va ser la manera de poder fer el retorn social d'allò que havíem rebut dels arbuciencs. Caldria afegir-hi, doncs, que això fou la "Festa del Flabiol"; sols a posteriori esdevingué la "1ª Festa del Flabiol", justament perquè tant els flabiolaires aplegats com l'Ajuntament van/vam veure clar que l'aplec era un acte potent que valia la pena repetir. De fet, a partir de la 2ª, la Festa va canviar de format i va començar a adquirir els trets que ha mantingut fins ara".

Així doncs el dia de Tots Sants, 1 de novembre, d'aquell any 1985 es van trobar a la plaça de la vila d'Arbúcies una colla de vells flabiolaries i uns poquets de nous aprenents i van tocar el seu repertori mentre el poble menjava castanyes, xerrava, escoltava de nou el so dels flabiols i bombos o ballava algun xotis o valset dels que van tocar.

A partir d'aquell moment, cada any ininterrompudament, el dia de Tots Sants a Arbúcies hi ha un aplec de flabiolaires.

Conforme anava creixent i consolidant-se la trobada, es van anar afegint activitats al voltant d'aquests instruments tant maltractats. Així arribem a l'esctructura actual, en que la festa ocupa dos dies que es fan coincidir amb algun cap de setmana proper a l'1 de novembre .. alguns anys abans i altres, com aquest, després.

No cal dir que totes les activitats són molt interessants. Començant pels TALLERS, que van variant cada any i en els quals es practica algun dels aspectes que tenen a veure amb aquests instruments: construcció de flabiols, modes interpretatius, ...

Els COL·LOQUIS, habitualment les tardes del dissabte, en els que es presenten comunicacions sobre els nostres instruments o sobre els seus sonadors ... Posteriorment aquestes comunicacions s'editen en forma de llibrets que van conformant un cos teòric prou ric i important.

L'INSTRUMENT CONVIDAT, cada any convidem un instument i instrumentista d'alguna tradició propera, és a dir de qualsevol flauta amb tambor, i aprofitem la seva estada per fer un concert monogràfic d'aquests instruments germans. Per descomptat mantenim l'activitat originària de la festa que era i és una CASTANYADA popular.

El BALL al so de flabiols i bombos per mantenir el que és un dels elements intrinsecs de la nostra raó de ser, clou la jornada del dissabte.

El diumenge s'exposa a la Plaça de la Vila alguns productes relacionats amb el flabiol i arriben tots els sonadors del país i d'altres països que volen venir i durant tot el matí toquen pels carrers i places d'aquesta vila montsenyenca.


La CERCAVILA de gegants i dansaires porta la gent a la plaça per veure una mostra de BALLS acompanyats amb flabiol i la interpretació de la PEÇA CONJUNTA d'enguany.

Després del dinar col·lectiu tanca la festa el GRAN CONCERT en que cada formació mostra dues peces del seu repertori.

Els objectius que es proposaven eren recuperar una tradició que estava en perill de desaparèixer, la dels flabiolaires de tradició oral, i per tant possibilitar el relleu generacional que s'havia trencat feia 50 anys. Tal i com ho va dir en Jaume Soler, alcalde d'Arbúcies, "una producció musical autòctona de les classes populars, menystinguda i oblidada precisament pel fet de ser-ho, patrimoni en perill dels arbuciencs i dels catalans en general, que l'Ajuntament volia contribuir a normalitzar com tantes altres coses en aquells anys".

Un cop aconseguit aquests objectius inicials es tracta ara de consolidar aquest ofici i oferir un espai d'estudi, d'investigació i sobretot de trobada i de festa per a totes les persones que vulguin gaudir d'una experiència irrepetible.