dimecres, 26 de setembre del 2018

Sardana curta de Sant Esteve de les Roures


La melodia escollida com a peça conjunta de la 34a Festa del Flabiol prové de la colossal obra "Costumari Rourenc", elaborada pel folklorista Joan Orni. Es tracta de la sardana curta de Sant Esteve de les Roures, que es balla cada 1 d'octubre, per la festa major, a la sortida del col·legi electoral, just després del ball de bastons.

Com explica Joan Orni (besavi de l'actual alcalde del poble, Josep Orni), "los balladors se recullen despús de la castanyada i, un cop los bastoners o pioliners retornen a sos carros de porchs, lo flubiolaire entona lo toch de paperetes des d'un racó de la plassa. Los rourenchs se donen les mans fent rotllana, i lo senyor batlle dona ordre de portar les urnes, que són unes capses de color blanch i tapa negra, i les posen al mig de la rotllana. Allavòrens, lo flubiolaire fa l'introit, i comensa la sardana, que se balla dos curts, dos llargs, dos curts, dos llargs, contrapunt, llarg, contrapunt, llarg. Acabada la dansa, los mossos del poble van a buscar lo jutge a casa seva, se'l carreguen a l'esquena, i el llancen al riu, ont hi há la resclosa del molí del Can Puigdemont".

Com ja sabeu, la interpretació de la peça conjunta es fa dos cops: al final de la roda de flabiols (13h) i al final del concert (16h).

Podeu descarregar-vos la peça des d'aquest enllaç: https://drive.google.com/open?id=1Zm5n0nHcdyur56YKFHb91LEH4Fwxxzz6

Actualització (27-09-2018): hem afegit alguns canvis a la partitura, assegureu-vos que teniu la versió més recent.

Agraïm a l'Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Esteve de les Roures la transcripció de la melodia per a flabiol.

Imatge: Jordi Calvís

dijous, 20 de setembre del 2018

Remor de Festa del Flabiol


Diuen que, de nou, tindrem una tardor calenta. De moment, és més una tardor càlida. Al peu de les Agudes els vespres són lleugerament frescos, però encara no sabem quan podrem començar a encendre llars de foc i estufes. En d'altres llocs del país, encara hi ha gent a la platja, tot i que a muntanya ja hi ha boletaires que fa dies que fan l'agost per setembre.

Parlant del país, enguany tenim el nord de Catalunya, la Catalunya Nord, i la Catalunya d'encara més al Nord: el nostre President és a Waterloo, a Valònia, allotjat a la Casa de la República. L'acompanya l'enyorat Lluís Puig, Conseller amic del flabiol i de la seva festa. L'any passat vam dir que enguany ens retrobaríem, però tot sembla indicar-nos que encara haurem d'esperar una mica més. Tant de bo no sigui gaire.

Durant el darrer any han passat moltes coses. Alguns diran que massa; d'altres, que massa poques. L'única seguretat són les fulles dels plàtans de la riera d'Arbúcies, que ens recorden que l'estiu s'acaba, i comencen a caure, com fulls del calendari. Nosaltres, flabiolaires, hem viscut un any de cultura en lluita. Hem tocat a Lledoners, a Puig de les Basses, a Montjuïc, a la Diagonal. Hem tocat nadales de nostàlgia pels que no hi són, i caramelles exigint la florida de la llibertat perduda. Hem posat melodia quan la lletra era perseguida. Una abraçada flabiolaire, Pablo i Valtònyc! Perquè els flabiols, bombos i tamborinos seran sempre nostres.

Diuen que, de nou, tindrem una tardor calenta. Mentrestant, als boscos del Montseny, el que és segur és que s'intueix un suau redoble de bombo. Els dies 3 i 4 de novembre ens tornarem a trobar els flabiolaires per a compartir cultura popular en el marc de la 34a Festa del Flabiol d'Arbúcies. Esmoleu els flabiols, bon cop de maneta! Estigueu atents a la web, de mica en mica anirem explicant les novetats d'aquesta trobada. De moment, ja hem obert les inscripcions, per als que sempre patiu per si a darrer moment se us passa per alt fer-ho.

Aquesta remor que se sent...  és de Festa del Flabiol!