Diuen que, de nou, tindrem una tardor calenta. De moment, és més una tardor càlida. Al peu de les Agudes els vespres són lleugerament frescos, però encara no sabem quan podrem començar a encendre llars de foc i estufes. En d'altres llocs del país, encara hi ha gent a la platja, tot i que a muntanya ja hi ha boletaires que fa dies que fan l'agost per setembre.
Parlant del país, enguany tenim el nord de Catalunya, la Catalunya Nord, i la Catalunya d'encara més al Nord: el nostre President és a Waterloo, a Valònia, allotjat a la Casa de la República. L'acompanya l'enyorat Lluís Puig, Conseller amic del flabiol i de la seva festa. L'any passat vam dir que enguany ens retrobaríem, però tot sembla indicar-nos que encara haurem d'esperar una mica més. Tant de bo no sigui gaire.
Durant el darrer any han passat moltes coses. Alguns diran que massa; d'altres, que massa poques. L'única seguretat són les fulles dels plàtans de la riera d'Arbúcies, que ens recorden que l'estiu s'acaba, i comencen a caure, com fulls del calendari. Nosaltres, flabiolaires, hem viscut un any de cultura en lluita. Hem tocat a Lledoners, a Puig de les Basses, a Montjuïc, a la Diagonal. Hem tocat nadales de nostàlgia pels que no hi són, i caramelles exigint la florida de la llibertat perduda. Hem posat melodia quan la lletra era perseguida. Una abraçada flabiolaire, Pablo i Valtònyc! Perquè els flabiols, bombos i tamborinos seran sempre nostres.
Diuen que, de nou, tindrem una tardor calenta. Mentrestant, als boscos del Montseny, el que és segur és que s'intueix un suau redoble de bombo. Els dies 3 i 4 de novembre ens tornarem a trobar els flabiolaires per a compartir cultura popular en el marc de la 34a Festa del Flabiol d'Arbúcies. Esmoleu els flabiols, bon cop de maneta! Estigueu atents a la web, de mica en mica anirem explicant les novetats d'aquesta trobada. De moment, ja hem obert les inscripcions, per als que sempre patiu per si a darrer moment se us passa per alt fer-ho.
Aquesta remor que se sent... és de Festa del Flabiol!
