Un històric de la Festa és, sens dubte, el flabiolaire Lluís Parareda. De les quaranta-dues festes que haurem celebrat enguany, ben poques se n'ha perdudes. I això bé es mereixia que un any la peça conjunta fos un agraïment a la seva constància, i a la seva estima per la festa i per l'instrument.
Així doncs, la peça conjunta l'hem triada del seu repertori. En Lluís ha tocat molts anys el Ball de Garrofins de Moià, i és un ball amb el que molta gent l'identifica i relaciona, a Moià i més enllà. No hi podia haver, doncs, peça més encertada.
Per tocar-la com a peça conjunta, n'hem seleccionat un fragment, i us el presentem en la seva forma més bàsica, sense floritures ni variacions. Un parell de comentaris, de cara a l'estudi:
- Al compàs 1, en Lluís toca un ritme a mig camí entre el treset de tres corxeres i el treset de corxera amb punt, semicorxera, corxera. No us espanteu: segurament a plaça acabarem fent un treset normal per no atabalar-nos.
- Els últims compassos de les frases B i C en Lluís les talla de manera una mica sobtada, d'aquí la negra i el calderó. Però a plaça farem temps de blanca, per no perdre el compàs.
Podeu descarregar-vos la peça des d'aquest enllaç. Compte, no són dues veus, són les dues transposicions habituals del flabiol (do i fa)!
https://drive.google.com/file/d/1UAc0oLEaLFPh7A1RzWG-F9_4LvXHW1i9/view?usp=drive_link
Imatge: els garrofins l'any 1918 amb el flabiolaire (Josep Vilanova, Arxiu Històric de Moià)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada