Un històric de la Festa és, sens dubte, el flabiolaire Lluís Parareda. De les quaranta-dues festes que haurem celebrat enguany, ben poques se n'ha perdudes. I això bé es mereixia que un any la peça conjunta fos un agraïment a la seva constància, i a la seva estima per la festa i per l'instrument.
Així doncs, la peça conjunta l'hem triada del seu repertori. En Lluís ha tocat molts anys el Ball de Garrofins de Moià, i és un ball amb el que molta gent l'identifica i relaciona, a Moià i més enllà. No hi podia haver, doncs, peça més encertada.
Per tocar-la com a peça conjunta, n'hem seleccionat un fragment, i us el presentem en la seva forma més bàsica, sense floritures ni variacions. Un parell de comentaris, de cara a l'estudi:
- Al compàs 1, en Lluís toca un ritme a mig camí entre el treset de tres corxeres i el treset de corxera amb punt, semicorxera, corxera. No us espanteu: segurament a plaça acabarem fent un treset normal per no atabalar-nos.
- Els últims compassos de les frases B i C en Lluís les talla de manera una mica sobtada, d'aquí la negra i el calderó. Però a plaça farem temps de blanca, per no perdre el compàs.
Podeu descarregar-vos la peça des d'aquest enllaç. Compte, no són dues veus, són les dues transposicions habituals del flabiol (do i fa)!
https://drive.google.com/file/d/1XTLs98AgvXUEokAiFA4yJZrxdZOrJhHQ/view?usp=drive_linkImatge: els garrofins l'any 1918 amb el flabiolaire (Josep Vilanova, Arxiu Històric de Moià)
Excel·lent, però per als solfejadors analfabets, no podrieu penjar algun audio per veure com sonen aquestes taquetes?
ResponElimina