El cartell de la 34a Festa del Flabiol ja és aquí, i ha arribat amb la voluntat de fer-nos pensar: on són les fronteres de la música? En la geografia? En l'edat? En la mida de l'instrument?
Les autores són dues joves dissenyadores, la Noa Cabello, de Banyoles, i la Berta Alvarado, de Malgrat de Mar. hem aprofitat l'avinentesa per entrevistar-les, i que ens expliquin quina relació tenen amb la música tradicional, i què han volgut transmetre amb aquest cartell.
Coneixíeu la Festa del Flabiol abans de fer el cartell?
La Berta sí que la coneixia, i de fet ha anat a un parell d'edicions anteriors, però la Noa l'ha descobert aquest any gràcies a l'encàrrec del cartell. A les dues ens sembla un esdeveniment molt interessant, ens agrada la música i el ball popular i si podem per l'escola aquest any intentarem anar-hi.
Què vau pensar quan us van oferir fer el cartell de la Festa del Flabiol?
Ens va semblar una excusa perfecta per practicar l'edició d'imatge i fer volar la imaginació. Van sortir moltes idees abans d'arribar a la que ha aparegut al cartell, vam haver de desestimar conceptes de cartell genials, per irrealitzables bàsicament. Ens agrada fer volar la imaginació, no només a nosaltres, a les nostres famílies també, i a vegades costa cenyir les idees al que es pot fer.
Què heu volgut representar amb el cartell?
La idea va néixer bàsicament de la família de la Berta, i ens recorda la universalitat de la música, un idioma que s'entén a tot arreu i que arriba als cors de les persones siguin d'on siguin. Les mans, potser no s'aprecia massa, però són una mà jove i una mà vella, que representen la transmissió generacional de la cultura. I potser és donar-hi masses voltes, però creiem també que el fet de que faci servir el món com a bombo es pot interpretar com l'eco global que pot tenir un petit acte en la societat actual. Ens agraden una mica massa les metàfores.
Toqueu el flabiol? Si es que no, us heu plantejat provar-ho, a ran del cartell?
Cap de les dues toca el flabiol, ens encanta la música de plaça, però som bastant més balladores. Preferim acompanyar la música, o que la música ens acompanyi al ball, depèn de a qui li preguntis. A més, no ens atrevim massa, després de la nostra experiència amb la flauta dolça.
Moltes gràcies, Noa i Berta, i enhorabona per la feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada